Tota aquesta història començar l’any 1994, quan una reduïda colla d’amics ( encara no 15 persones ), decidírem afegir-nos a la celebració del Carnaval de Palamós. El pressupost era molt més que limitat, per no dir inexistent, ja que érem una colla de marrecs d’uns 13 anys. Doncs amb tota la il•lusió dels món  ens disfressàrem de Monjos, ens deixaren un equip de música, i amb la nostre disfressa i un taulell de bàsquet enganxat a una furgoneta, érem els més feliços de la rua. Ens ho vàrem passar molt bé i vàrem dir que l’any següent repetiríem.

I així ho vam fer, amb el mateix desordre, però aquest cop vestits de Graduats (1995). Un altre cop una disfressa senzilla però suficient, a més ens varen concedir un premi i tot!. Ens tornaren a deixar l’equip de música i sortírem amb un Supermirafiori. Es veu que a la gent de TV Palamós no els vam fer arribar prou bé la nostre idea, i ens van presentar com a Jutges. Però res ens aturaria de sortir el pròxim Carnaval.

El 1996 el definim com l’any d’inici, amb l’eufòria del premi de l’any anterior, començàrem a fer-ho una mica més seriós, i fins i tot, ens atrevírem a posar-nos nom com a colla carnavalesca. Era l’any de l’estrena d’una pel•lícula americana anomenada Showgirls, la qual era apte per la nostre edat i molt morbosa a la vegada, així que ja ho vam tenir, “serem els Showboys!”. Aquest any ens disfressàrem d’Avis, a la música no poguérem arribar-hi, però no tenia importància. Durant la rua hi havia una banda tocant per allà i ens hi enganxàrem. Tot va anar molt bé, però encara ens esperava una nova experiència: actuar per primer cop a l’envelat de Palamós, el diumenge a la nit a l’exhibició de comparses. Aquella nit, començà per primer cop la nostre rivalitat amb la colla més mítica fins el moment; Els ximplets de la vila. Després d’una injusta decisió del jurat a l’hora de concedir el premi de l’humor, més que merescut pels Showboys.

Molestos amb el jurat per l’any anterior, no teníem masses ganes de preparar-ho, però ho vam fer. Van sortir moltes propostes entre elles, de jurat del carnaval (però pels de TV Palamós ja hi havíem anat), així que anàrem de Follats del Bosc (1997) la meitat follats i l’altre meitat follades, vam aconseguir que ens deixessin una furgoneta i llogàrem un equip de música,  no vam obtenir cap premi però ja ens era igual, estava clar que  els premis estaven adjudicats abans de sortir i nosaltres ens definírem com a colla alternativa.

1998, aquest carnaval, és pot dir, que és el que més ens ha  impulsat per seguir. Van venir més amics a la colla, amb ganes de fer coses. Vam llogar un equip de música, vam dur una furgoneta, i un remolc amb un sortidor. Va ser l’any que un grup de música anomenat ‘aqua’ va treure una cançó molt enganxosa ‘Barbie girl’, doncs ja ho teníem, aniríem de Barbies. Amb la tonteria aquell any passàvem de 30 persones a la colla, i com no amb tanta gent fèiem molt d’efecte, i es va notar, ja que vàrem recollir el primer doblet *. Ens pensàvem que ens donarien el premi de l’humor ja que vam aconseguir per primer cop, que tot l’envelat de Palamós s’aixequés per aplaudir. Una desencertada decisió del jurat els hi va donar el premi de l’humor als “Ximplets” i va causar una xiulada general iniciada per nosaltres, però es veu que es van pensar que eren els “Xatos” (colla carnavalesca de St. Antoni) i els i carregaren el mort a ells.

*doblet: és tenir premi a la rua i a l’envelat.

Al febrer fa fred, i aquesta va ser la llàstima de la disfressa de Sirenes (1999). Una error a la tria de samarretes color carn, va acabar empobrint el vestit durant la rua. Per contra, a l’envelat ens vam treure la samarreta i vam agradar molt més, fins i tot ens van donar un premi. Tot començava a rutllar i cada vegades teníem més ganes de demostrar al jurat que érem molt més que els seus estimats “Ximplets”, érem els Showboys.

Que maco que és el tennis! Sobretot des d’aquest any, que va ser el que va donar a conèixer una Russa, la qual és tornaria una celebritat amb quatre dies. Doncs després de moltes opcions no en vam trobar cap altre de millor que anar de Kounikovas (2000).Al principi ens pensàvem que no feríem gaire efecte, però el vestit estava molt ben fet i com que ja tenim quatre duros (0,12€), vam fer unes gorres i uns pedaços que van quedar molt bé.
 
Per St. Joan també ens ho volem passar bé!, gràcies a l’Ateneu Popular de Palamós, es va aconseguir que l’Ajuntament ens donés permís per fer Barraques ’00, va ser molt bona idea, i no vam dubtar ni un moment a afegir-nos a la festa. Ja era hora que es comencés a fer alguna cosa per els joves en aquest poble, però no tot foren flors i violes, demanàvem si ens podrien portar algun grup de música, però incomprensiblement, amb una actitud que es podria definir de feixista, ens digueren que l’estil de música que ens agrada estava prohibit a Palamós.

Per fi després de molt d’esforços aconseguíem tenir el nostre propi equip de música. Augmentàvem l’edat i a la vegada les ganes de festa, i que millor per escarnir que la benemèrita, és a dir; Guapa Civiles seria la nostre proposta pel 2001. Per postres,  vam aconseguir un R5 que el vam descapotar, pintar verd i blanc i el vam treure a la rua, va quedar de conya!. Aquí si que la vam encertar, el vestit va agradar molt i veure’ns tots així disfressats va dur molts ‘gags’ a la boca de tothom. Aquest any si que no van poder fer res amb el premi de l’humor i finalment aconseguírem el nostre segon doblet. Els de l’organització encara se’n recorden de nosaltres perquè amb tots a sobre l’escenari vam acabar enfonsant-lo.

Començava a fer bon temps, i tornàvem a tenir ganes de festa, l’any anterior havia anat molt bé i ens tornàrem a embarcar a les
Barraques ’01, aquest cop un pèl més ben organitzats, i la gent de rodalies ja començava a treure el cap per Palamós.

Després del gran èxit de l’any anterior ens evocàrem a unificar-nos més com a colla d’amics que com a una simple colla carnavalesca. Vam fer una reunió on vam crear el nostre logotip i vam aconseguir tenir un local, vam dir que a partir d’aquell moment si fèiem les coses ben fetes ens ho podríem passar molt bé sense gaire esforç, però havíem de col•laborar tots. Aquest any sortiríem de Miss(2002), amb un vestit llarg i les bandes personalitzades ( Miss món, Miss webs, araMiss Fuster, Miss ae…), i aconseguírem el tercer doblet.

Va arribar el juny i tornaven les Barraques ‘02, l’Ajuntament ens va demanar que ens associéssim per poder tenir barraca, tot va ser tant precipitat que no vam tenir temps, però vam fer barraca igualment, però de cares a l’any vinent ja ho tindrem tot lligat.

Doncs amb la idea de crear l’Associació juvenil Showboys de Palamós, vàrem decidir fer quelcom per poder ser Showboys tot l’any, i no vam trobar una idea millor que fer Els Pastorets (Nadal ‘02). Des del principi vam tenir clar que si fèiem un petit esforç ens ho podríem passar molt bé. I així va ser, fins i tot, alguns s’atreviren a dir que era millor que carnaval. Després de la nostre actuació, vam rebre nombroses felicitacions per la nostre voluntat, i per el resultat obtingut, doncs no em dubtat ni una moment en assegurar, que l’any que ve, i tornarem!

L’Ajuntament de Palamós, agraïts per la demostració de jovent exemplar, no va fer-se esperar en mostrar-nos suport, i ens muntar una plataforma per acompanyar la cavalcada de reis ’03.

Amb tot això dels pastorets ens plantàrem a finals de gener, a un mes pel carnaval, i sense res decidit. La cosa no canviava gaire, la improvisació ja és un costum en la nostre colla, i ràpidament trobarem la llum, encarnant-nos en les Deesses del carnaval, no vam dubtar ni un moment: Brasil•leres (2003). El dissabte a la rua va fer molt d’efecte, però el millor per nosaltres va ser el diumenge al matí a la rua jove de palamós i a la rua de St. Antoni on portàrem una pilota de futbol i érem més brasil•leres que mai.
Aquest any tindríem el quart doblet i ens atrevírem a arribar fins a Olot va ser molt improvisat, però va anar molt bé.

S’acostava l’estiu i ja tornàvem a ser Barraques ’03. Aquest any per fi vam poder portar un grup amb més nom; Dct. Calypso. Hi va haver un petit problema d’horaris d’obertura de la barraca però va anar molt bé.

Ja érem (Nadal ’03) i teníem Els Pastorets dels Showboys a punt, bé de fet, a punt a punt no els teníem gaire, l’última setmana hi va haver intensius assajos i encara s’ultimaven els decorats. Vam fer tres representacions i van anar molt bé en general i amb moltes anècdotes en cada una. L’única errada que es va cometre va ser un mal càlcul en la compra d’uns calendaris que vam fer.

Per fi una disfressa sense faldilla! Una campanya publicitària d’una coneguda marca de làctics ens donà la idea d’enguany. Les tres bessones (2004), era la primera vegada que aniríem amb pantalons, i això feia que alguns de nosaltres tinguéssim dubtes, però tenia tantes coses positives que no ho vam poder descartar. Les tres bessones ho tenien tot, són catalanes, simpàtiques, tenen cançó, la disfressa era còmode i al anar de tres en tres ens donava molt de joc, sobretot a l’envalat on obtinguérem el primer premi de gresca.
El dissabte degut a la pluja, la rua va estar a punt de ser sospesa, però al final es va sortir i va ser un èxit, vam saltar a corda, jugar a pilota i ens ho vam passar molt bé. Fins i tot ens van donar un setè premi.
No sé com però després de dues setmanes de gresca encara en teníem més i vam anar a Platja d’Aro, érem molt pocs, però vam adoptar una colla coneguda de Palamós per sortir junts (kaòtiques).

Encara que sembla impossible, després d’aconseguir que l’any anterior vingués un grup música dels que porten gent, ho vam tornar aconseguir, amb la ‘NewYork ska-jazz band’, de tal manera que se’ns va quedar petit la zona on vam fem les Barraques ’04. Aquest any vam organitzar-ho millor i no hi va haver cap problema d’horaris.

Amb poc interès vam començar la tercera temporada dels Pastorets ‘04, poca gent disposada a involucrar-se, va dur a que s’haguessin de basar; en les ganes dels quatre protagonistes, que van haver de fer-se càrrec de tot. Potser se’ns estava fent massa gran tot plegat…

Després del caòtic resultat de l’organització dels pastorets, ens va servir per donar-nos un toc d’atenció, en el sentit que podíem engegar a rodar tot el que havíem fet fins al moment. Però aquest any era el nostre 10è aniversari, i ens havíem de posar les piles per celebrar-ho d’alguna manera original amb tots els amics i les altres colles de carnaval, el resultat va ser una festa molt ben organitzada a la Sala Polivalent de St. Antoni el divendres abans de la rua. Amb la festa i tot, la desfilada va ser molt improvisada i sense ball, anàvem de Pallasses (2005) i la nostre festa va passar factura, sobretot a les Puçes que no van arribar a l’escenari el diumenge a la nit.

Seguint en la línia que havíem començat d’organització, les Barraques ‘05 van ser tot un èxit, a part del canvi de recinte, que va passar a ser a la platja, ens vàren dir que haviem de fer un acte durant la festa major (a part del ja tradicional, partit de futbol; Showboys-Puçes), total que creàrem el Pinyol Volador, concurs de llençament de pinyol d’oliva que en la primera edició s’endugué un showboy amb una marca de 9,80m.

Més que Showboys! I en aquesta línia anàvem quan vam decidir involucrar-nos en un acte de tipus social. Quatre trucades,
una instància i a col·laborar amb La Marató ‘05. Aquest any era de les malalties del cervell i vam organitzar un triangular de futbol
amb les Puçes  i els Pájaros Locos.

Quina por altre cop Els Pastorets ’05, malgrat nou director, nou guió i nova obra en general, les ganes de fer l’obra seguia en poca gent, però després de retardar l’estrena uns dies, va sortir acceptable. Això ens va servir d’avís, o es millora ja! …o no es fa!

I ja tornem a ser al carnaval, aquí si que s’apunta tothom, (que de fet és per això que va començar tot). Un any amb la gent amb moltes ganes de festa, i la millor disfressa per la ocasió St. Ferminas (2006). El vestit lluïa poc, però més no s’hi podia fer, un altre cop un gran carnaval!

I quan s’acosta la calor, tornen les Barraques ’06 aquest any pintaven millor que mai, era el segon any de les barraques a la platja i teníem la millor. El problema el de sempre, eren quatre per fer-ho tot, es veu que quan hi ha feina som quatre Showboys. Però no patiu, que cada nit érem tots allà fent copes i mirant els tres de cada dia com treballàvem. Poder mica en mica ens estem passant i haurem de tornar a ser una simple colla de carnaval.
 

Text: Àlex Roglans